El passat 23 de Maig de 2015 es celebrà a Viena (Àustria) la final de la 60º edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió. El guanyador del qual fou el Suec, Mans Zelmerlöw, amb un total de 365 punts, sent per a Suècia la sexta victoria en la història del Festival.
Deixant a banda els guanyadors i els resultats, un grup Finlandès causà una gran revolució al festival, a pesar de que no passaren a la final. Aquest grup Finlandès s'anomena Pertti Kurikan Nimipäivät (PKN), i es que aquest grup esta format íntegrament per quatre deficients intel·lectuals.
Els components del grup són: Pertti Kurikka (guitarra), Kari Aalto (veu), Sami Hlle (baix) i Toni Välitalo (bateria), aquest últim precisament és una persona amb Síndrome de Down i els altres tenen autisme. Així doncs crearen la banda a finals de 2009 durant un taller cultural per donar impuls als programes socials que ajuden a les persones que tenen algun tipus de discapacitat intel·lectual.
La experiència de formar el grup els va agradar tant que decidiren començar a fer versions de grups de punk locals i compossar els seus propis temes. Així va nàixer el seu primer disc en 2010, anomenat "Ei yhteiskunta yhtä miestä kaipaa" (que podria traduir-se com "Ningú és imprescindible en la societat"), un treball publicat per una petita discogràfica finlandesa de rock alternatiu que contenia tres cançons pròpies i tres versions.
Poc després, van llançar "Osaa eläimetkin pieree" ("També els animals saben tirar-se pets"), altre disc de mitja duració amb cançons com "No eres normal" i "Defecte en la parla", en el que critiquen els prejudicis als que han d'enfrontar-se en la seua vida quotidiana.
En canvi, no varen aconseguir certa popularitat fins 2012, quan dos realitzadors finlandesos filmaren un documental intimista sobre la banda que ensenyava les seues enèrgiques actuacions, les seues alegries sobre el escenari i les seues bronques fora d'ell. El documental es titula "The Punk Syndrome" i ha guanyat varis premis i va llançar la carrera artística del grup, fins al punt que foren convidats a actuar en països com Estats Units, Canadà, Gran Bretanya, Alemanya i Noruega. Aquest es l'enllaç on es pot veure el documental: The Punk Syndrome
Per últim, el en festival d'Eurovisió, interpretaren "Ainaa mun pitää" (literalment "Sempre tinc que") i xerra sobre la necessitat de fer coses contínuament, per que "si una persona no fa res, cau en el avorriment i la decadència". Així doncs, aquest quatre artistes han trobat la forma ideal per poder expressar els seus sentiments, la ràbia, opinions... com explica Kari , "permet dir les coses com son".
El següent videoclip es sobre la cançó que interpretaren en el festival d'Eurovisió:
Deixant a banda els guanyadors i els resultats, un grup Finlandès causà una gran revolució al festival, a pesar de que no passaren a la final. Aquest grup Finlandès s'anomena Pertti Kurikan Nimipäivät (PKN), i es que aquest grup esta format íntegrament per quatre deficients intel·lectuals.
Els components del grup són: Pertti Kurikka (guitarra), Kari Aalto (veu), Sami Hlle (baix) i Toni Välitalo (bateria), aquest últim precisament és una persona amb Síndrome de Down i els altres tenen autisme. Així doncs crearen la banda a finals de 2009 durant un taller cultural per donar impuls als programes socials que ajuden a les persones que tenen algun tipus de discapacitat intel·lectual.
La experiència de formar el grup els va agradar tant que decidiren començar a fer versions de grups de punk locals i compossar els seus propis temes. Així va nàixer el seu primer disc en 2010, anomenat "Ei yhteiskunta yhtä miestä kaipaa" (que podria traduir-se com "Ningú és imprescindible en la societat"), un treball publicat per una petita discogràfica finlandesa de rock alternatiu que contenia tres cançons pròpies i tres versions.
Poc després, van llançar "Osaa eläimetkin pieree" ("També els animals saben tirar-se pets"), altre disc de mitja duració amb cançons com "No eres normal" i "Defecte en la parla", en el que critiquen els prejudicis als que han d'enfrontar-se en la seua vida quotidiana.
En canvi, no varen aconseguir certa popularitat fins 2012, quan dos realitzadors finlandesos filmaren un documental intimista sobre la banda que ensenyava les seues enèrgiques actuacions, les seues alegries sobre el escenari i les seues bronques fora d'ell. El documental es titula "The Punk Syndrome" i ha guanyat varis premis i va llançar la carrera artística del grup, fins al punt que foren convidats a actuar en països com Estats Units, Canadà, Gran Bretanya, Alemanya i Noruega. Aquest es l'enllaç on es pot veure el documental: The Punk Syndrome
Per últim, el en festival d'Eurovisió, interpretaren "Ainaa mun pitää" (literalment "Sempre tinc que") i xerra sobre la necessitat de fer coses contínuament, per que "si una persona no fa res, cau en el avorriment i la decadència". Així doncs, aquest quatre artistes han trobat la forma ideal per poder expressar els seus sentiments, la ràbia, opinions... com explica Kari , "permet dir les coses com son".
El següent videoclip es sobre la cançó que interpretaren en el festival d'Eurovisió:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada